dilluns, 18 de juny del 2012

¿Per qué "Les Carolines"?


Quan per fí ens arribà l'hora de triar escola per a les nostres filles, la meva dona i jo - que teníem el defecte de no haver segut pares mai amb anterioritat -, si més no sabiem qué no voliem. No voliem, és clar, una educació religiosa-católica-vaticana, perque no creguem en els dogmes de fe ni en els mestres que pesiguen. Tampoc voliem una escola formadora de taurons competidors, preparats per a devorar el mercat i bressol de relacions socials d'interessos des de la infància, perque ens espanta ... Així que d'entrada ja en podiem descartar uns quants colegis.


Per altra banda, teniem algunes nocions del que sí voliem. Voliem una educació en valencià, perque haviem escoltat la cançó del Tio Canya i perque si no entens la teva cultura segurament no pots entendre el món. Voliem una educació ecologista, perque no en concebim un altra. Voliem una educació democràtica, peró que ho fora de veritat, perqué açí n'hi ha molt demócrata de boqueta i pocs demócrates de debó ... I per suposat una educació crítica, el qual no deixa de ser - en perdó - una putada, perque després al primer que et critiquen és a tú ...


Amb aquestes premises, ja en podiem descartar un altre munt de colegis, de manera que ja ens anaven quedant ben pocs, peró afortunadament encara en quedaven.


I afortunadament som a un d'ells. A Les Carolines hem trobat una escola normal - cosa que malauradament resulta excepcional -: un ambient familiar, un professorat vocacionat i volcat amb l'alumne, i ... bé, prou de fer la pilota. És clar que som a Les Carolines i és clar que ens sentim rofundament identificats amb Les Carolines i és clar que ens estimem Les Cartolines.


I aixó ens obliga a ser, també, exigents. Primer amb nosaltres mateixos, amb els pares i mares d'alumnes. Som conscients del nostre paper fonamental per al funcionament de l'Escola? Sabem que la nostra feina no es limita a escollir escola i anar a la castanyada? Que els nostres drets i deures són indelegables? Que estem obligats a participar, si volem que l'escola siga crítica, democràtica, ecologista i valenciana. Perque ara, reconeguem-lo com a col.lectiu, no estem participant. I aixó per a Les Carolines, és a dir per als nostres fills i filles, és molt dolent.


Probablement amb la participació trobarem la satisfacció personal i col.lectiva que ara no tenim. 

David Albiñana

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada